la hermosura de les petites coses...

Et trobarem a faltar

Ahir vam trobar mort el nostre gat. Es deia Dalton. El nom li va posar el meu fill, per allò del vestit ratllat de presidiari dels germans Dalton, ratllat com la seva pell de gat de taulada.
Dissabte a la tarda, ja no el vam veure, i diumenge, després de dinar vaig sortir a buscarlo pels terrats i taulades als que comunica la nostra terrassa. Era a 20 metres de casa.
A pesar de que era un gat enorme i fort, va estar sempre delicat de salut, sobretot els dos últims anys, que es va anar apagant com una espelma, però tot i això no sofria.
Va compartir amb nosaltres els seus 14 anys de vida, i el trobarem a faltar... et trobarem a faltar mixo...

Una passejada hivernal

Quan em pesen els dies, quan les hores es fan molt llargues, pujo a Collserola a caminar, i a fer fotografia, no sempre es prou bona, no sempre paga la pena, però, es la medicina que millor em funciona, i a sobre es barata...

Font de la Salamandra... i el nom es justificat, ara no n'he vist cap, però si n'he vist en d'altres ocasions (sense la càmera, es clar)