Melangia, adeu Baldufa...

Era un dia d'agost, al bell mig del pont de Santa Maria. La família era de vacances a la platja, però jo no feia pont.  Arribo a casa, i en sortir al terrat, escolto uns miols. Penso en el Dalton, el nostre gat, però no es ell, ell està al terrat del costat mirant-me... segueixo buscant, i al final la descobreixo en un forat al terrat del costat del nostre. Am una corda li baixo una cistella amb menjar, ella, afamada, puja a la cistella i en un moment la tinc a casa.
Te al voltant de tres mesos, ben segur la seva mare l'ha deslletada fa molt poc, i durant la violenta tempesta de la nit anterior, s'ha extraviat fins a caure en el forat on la he trobat.
...d'això ja fa 12 anys, i aquest matí ens ha deixat, ara reposa al costat de'n Dalton, el seu company de tants anys. Un matí esplèndid, i unes vistes privilegiades, no han impedit la humitat als ulls.

Gates..

Fa uns mesos, va morir el nostre gat.
Poc després, ens van oferir una gateta d'un mes i mig, i varem pensar que la Baldufa, la nostra gata, des de que s'avia quedat sola, estava moixa, així que ens la vàrem quedar.

No ha estat fàcil, la petitona, te ganes de jugar, i la "Reina Mare" no està per dolenteries...

no va ser fàcil però al final es van fer amigues...

i ara ja es tota una senyoreta!!!

Et trobarem a faltar

Ahir vam trobar mort el nostre gat. Es deia Dalton. El nom li va posar el meu fill, per allò del vestit ratllat de presidiari dels germans Dalton, ratllat com la seva pell de gat de taulada.
Dissabte a la tarda, ja no el vam veure, i diumenge, després de dinar vaig sortir a buscarlo pels terrats i taulades als que comunica la nostra terrassa. Era a 20 metres de casa.
A pesar de que era un gat enorme i fort, va estar sempre delicat de salut, sobretot els dos últims anys, que es va anar apagant com una espelma, però tot i això no sofria.
Va compartir amb nosaltres els seus 14 anys de vida, i el trobarem a faltar... et trobarem a faltar mixo...