Dissabte a la tarda, ja no el vam veure, i diumenge, després de dinar vaig sortir a buscarlo pels terrats i taulades als que comunica la nostra terrassa. Era a 20 metres de casa.
A pesar de que era un gat enorme i fort, va estar sempre delicat de salut, sobretot els dos últims anys, que es va anar apagant com una espelma, però tot i això no sofria.
Va compartir amb nosaltres els seus 14 anys de vida, i el trobarem a faltar... et trobarem a faltar mixo...
Coses de la vida, company! 14 anys són molts... molts records.
ResponEliminaS'agafa "cariño" a aquests bitxos... però sempre he pensat que el que de debó es troba a faltar és un mateix... la part d'un mateix que projectem als animals de companyia.
Salut!!
:(
ResponEliminaSap greu (( ))
Perdona company, pel canvi de tema tan poc oportú...
ResponEliminaConeixes algun tutorial del Darktable ?? Es tan complert que vaig molt perdut!
Per cert, a tú et va tan lentíssim com a mí??
A veure si alliberen el RT, que ja me'l conec!! jeje.
Salut!
Lo siento mucho, y no es una frase hecha, Albert.
ResponEliminaAún tengo como salvapantallas a nuestro Fufo, que se fue hace dos años después de alegrarnos durante diez y siete.
Lo siento mucho, que es decir poco, pero es todo lo que puedo decir.
Sentiments i mil anècdotes per recordar.
ResponEliminaUna abraçada