dimarts, 8 de febrer del 2011

Et trobarem a faltar

Ahir vam trobar mort el nostre gat. Es deia Dalton. El nom li va posar el meu fill, per allò del vestit ratllat de presidiari dels germans Dalton, ratllat com la seva pell de gat de taulada.
Dissabte a la tarda, ja no el vam veure, i diumenge, després de dinar vaig sortir a buscarlo pels terrats i taulades als que comunica la nostra terrassa. Era a 20 metres de casa.
A pesar de que era un gat enorme i fort, va estar sempre delicat de salut, sobretot els dos últims anys, que es va anar apagant com una espelma, però tot i això no sofria.
Va compartir amb nosaltres els seus 14 anys de vida, i el trobarem a faltar... et trobarem a faltar mixo...

5 comentaris:

  1. Coses de la vida, company! 14 anys són molts... molts records.
    S'agafa "cariño" a aquests bitxos... però sempre he pensat que el que de debó es troba a faltar és un mateix... la part d'un mateix que projectem als animals de companyia.
    Salut!!

    ResponElimina
  2. Perdona company, pel canvi de tema tan poc oportú...
    Coneixes algun tutorial del Darktable ?? Es tan complert que vaig molt perdut!
    Per cert, a tú et va tan lentíssim com a mí??
    A veure si alliberen el RT, que ja me'l conec!! jeje.
    Salut!

    ResponElimina
  3. Lo siento mucho, y no es una frase hecha, Albert.

    Aún tengo como salvapantallas a nuestro Fufo, que se fue hace dos años después de alegrarnos durante diez y siete.

    Lo siento mucho, que es decir poco, pero es todo lo que puedo decir.

    ResponElimina
  4. Sentiments i mil anècdotes per recordar.
    Una abraçada

    ResponElimina