.....

Bon Nadal

Ocells al pantà

La temporada d'odonats ja ha acabat, i ara toca buscar alternatives...
com que estem en les beceroles pel que fa a fotografía d'aus, la qualitat no es res de l'altre mon, però poc a poc...

Cotxa Fumada

Blauet

Pit Roig

Pit Roig

Cuereta Torrentera?

Sympetrum striolatum mascle

Libèl·lules de tardor

Sympetrum striolatum, es potser la libèl·lula més resistent de les que trobem a casa nostra i podem seguir gaudint-ne fins ben entrada la tardor, on encara podem veure els seus darrers vols.

Mascle de S. striolatum.

Femella de S. striolatum.

Postals de tardor

L'aparellament dels Chalcolestes viridis

 
Els odonats, tenen les gònades, situades en la part baixa dels darrers segments de l'abdomen, però curiosament, els mascles presenten uns òrgans sexuals secundaris situats també a la part baixa de l'abdomen, molt propers al tòrax. Precisament, son aquests òrgans secundaris, els que s'encarreguen de fecundar a la femella, i per això la curiosa postura en forma de cor que adopten durant la còpula, puig que les gònades femenines situades a l'extrem de l'abdomen, han d'entrar en contacte amb els òrgans secundaris del mascle, situats quasi sota el tòrax.
Abans de la còpula, el mascle ha de "transferir" l'esperma que es forma a les gònades, al seu òrgan secundari, cosa que fa doblegant l'abdomen. Els anisòpters, solen fer la recarrega en vol, i abans de "enganxar" la femella, però els zigòpters (com els Chalcolestes viridis) realitzen la operació un cop han "enganxar" la parella.

 Un cop feta la recarrega s'inicia pròpiament el proces de fecundació.

A partir d'aquí, cada especie realitza la posta de forma diferent.
En el cas dels C. viridis, quan s'ha realitzat la fecundació, la femella comença a posar els ous, amb la ajuda de una mena d'agulla que els introdueix a la malesa de la riba, de tal forma que quan eclosionin les larves, cauran directament a l'aigua.

Normalment, la posta es fa en tàndem, però ocasionalment també en solitari.

Per fi arriba la tardor...!!!

arriba la tardor i s'allarguen les ombres...

Si, arriba la tardor i s'allarguen les ombres... poc a poc la vida a la serra es va alentint, alguns animals, com els espiadimonis, s'acomiaden fins a la propera primavera, altres s'amaguen als seus caus, i la natura s'adapta al fred.

...volando voy...

Els odonats, quan mantenen un vol estàtic, baten les ales anteriors i posteriors, en sentit contrari, per "volar" sense moure's... (gracies Iñaki per la explicació)

Quan dos es barallen, un tercer en treu profit...

Diuen que quan dos disputen, un tercer és el que acaba traient benefici (i tots sortim perdent).Estava amb el cap qui sap on, quan una disputa territorial d'un parell de mascles de fonscolombii m'han tret de la meva abstracció,Han passat al meu costat, perseguintse com posseïts, però ja ni els he seguit amb la mirada, perquè es que és impossible a aquestes velocitats, treure cap foto de profit. Però instantàniament, s'ha escoltat un bategar d'ales frenètic. M'he girat, i he vist l'escena que porto avui.Els dos fonscolombii, han caigut en la xarxa trampa d'una Argiope., Que ha sortit a tota velocitat cap a una de les libèl.lules (segurament la que fugia i que ha quedat més enredada en la teranyina) i diria que li ha injectat algun verí ( desconec els mecanismes de caça de les aranyes), perquè en instants ha deixat de moure, mentre també en segons, ha començat a embolicar-la en el fil de seda que secreta per les seves glàndules (malgrat el tamany reduït, s'aprecia a la foto) , i quan l'ha tingut ben assegurada, s'ha retirat altra vegada a un racó apartat de la teranyina a esperar.Bé, doncs tota aquesta escena que us he explicat, segur que ha trigat menys a produir-se, del que heu trigat a llegir-la. Han estat cosa de segons, i entre que he estat conscient del que es produïa i he "arreglat" mínimament els paràmetres de la càmera, "només" he pogut disparar dues fotos. Passats aquests breus segons, l'aranya, s'ha apartat a esperar que els líquids injectats en la seva víctima, iniciessin una digestió prèvia, per poder cruspir-se'l tranquil.lament més tard.Tot i la cruesa d'aquests esdeveniments, no m'agrada intervenir, però com he vist que la segona libèl.lula ha quedat relativament poc enganxada a la teranyina, i la Argiope ha passat olímpicament d'ella, he pensat que era massa festí per a tan poc esforç , i que el menjar no es llença, així que amb un bri d'herba he deslliurat fàcilment la pobra incauta (sense danyar pràcticament aquesta obra d'art que és la teranyina), que després d'alguns aleteig per desprendre les restes de teranyina, ha sortit volant, amb alguna dificultat, però volant ....

Bec groc...

Segurament aquest el conec d'acabat de néixer, potser es un del d'aquesta entrada

"Va', pensiero, sull'ali dorate..."

"Ves, pensament, sobre les ales daurades; / ves, reposa sobre els pendents, sobre els turons, / on s'oloren temperades i suaus / les dolces brises de la terra natal! / Saluda les ribes del Jordà / i les torres enrunades de Sió... / Oh, pàtria meva, tan bella i perduda! / Oh, record, tan estimat i fatal!"

Giuseppe Verdi,  9 de març de 1842, Nabucodonosor

What is it??? Sympetrum sinaiticum

Doncs si, es una femella de Sympetrum sinaiticum, encara que ull, que les fotos NO son de Collserola, estan fetes a Tarragona

La femella de l'Anax imperator

Encara que hi ha femelles molt iguals que els mascles de l'Anax imperator, la majoria son una mica més fosques i amb tons verdosos, sobretot l'abdomen, on la banda fosca superior es mes ample i marronosa. En el mascle (abaix) es negra.

Mascle de Anax imperator

Chalcolestes viridis

Perquè la vida no es simple?
perquè la compliquem fins a extrems inversemblants?
perquè viu un avi de 90 i mor el net de 25?
ja ho va dir Bob Dylan... això amic meu, tan sols ho sap el vent...

Calopteryx haemorrhoidalis mascle (fosc) i femella (clar)

Al final cadascun va anar pel seu compte:

La femella a la platja a prendre el sol...

i el mascle a la muntanya a prendre la fresca...

això si, primer es va menjar un pinxo de mosquit ibèric!!!

Mar!!! no, Muntanya!!!!

Semblen un matrimoni discutint per les vacances...
Calopteryx haemorrhoidalis mascle (fosc) i femella (clar)

Vestida de cerimònia!!!!

Doncs si, aquesta joia es va "colar" a la cerimònia de casament de una cosina. I entre foto i foto dels nuvis... foto de libèl·lula!!!
Es una femella de Sympetrum fonscolombii, i encara que es comuna a Collserola, la foto es feta al jardí on es va celebrar el casament, a Zaragoza.
Felicitats María i Jesús!!!

Sympetrum fonscolombii mascle

Hi ha alguns humans que quan des-mengen, necessiten tranquil·litat, fins hi tot alguns s'enduen el diari, o un llibre... Bé, sembla que els odonats en això s'ens assemblen, aquest fonscolombii ni es va immutar mentre li feia les fotos, a pocs centímetres de distància...

Sympetrum fonscolombii aparellant-se

En ocasions, aconseguir una fotografia com aquesta es quasi impossible, si enfoquem al mascle, la femella surt desenfocada, i a l'inrevés.
Jo faig servir una tècnica, que encara que no es perfecte, en ocasions ens pot ser útil.
Prenem dues fotografies iguals, però variant l'enfoc, la primera enfocant els ulls de la femella, la segona enfocant els del mascle...

Encara que jo habitualment treballo sota LINUX i uso com a editor de imatges el GIMP, he fet aquesta mica de tutorial amb CS4 (que per suposat  amb GIMP també es possible) com a concessió al públic :-P
Revelem les dues fotografies igual es clar, i les apilem com a capes en la mateixa imatge. Encara que treballem amb trípode, es possible que les dues imatges no coincideixin exactament, i ens calgui ajustar-les manualment.

Crearem una mascara de capa en la capa superior.

Tria l'eina de degradat i tria la opció de color frontal (negre) a transparent

S'aplica el degradat sobre la mascara de manera que et protegeixi la part enfocada del la capa superior, i et deixi transparent la resta transparent, de forma que es vegi la part enfocada de la capa inferior.

i ja tenim la imatge enfocada a tot arreu.
Si voleu veure la diferència sols cal que oculteu la capa superior i veureu el canvi.

ara ja sols cal acoblar i fer els darrers ajustos de color  enfoc, etc...
Espero que sigui d'alguna utilitat.

La porta del cel

Hem estat uns dies fora amb uns amics, caminant per la muntanya, fent allò que ara en diuen trekking.
5 dies fent "La Porta del Cel" nom molt poètic per a un recorregut meravellós, i a la vegada dur físicament.
El temps, fantàstic, i els refugis perfectes, a l'alçada del recorregut.
Pel que fa a les fotos, no gran cosa, per qüestió de pes i de temps per fotografiar, en lloc de la reflex vaig dur la Lúmix TZ6, que està molt bé, però ara enyoro la qualitat de la càmera gran...