Plantes pobres 3

Podríem parlar estona sobre si pobres o senzilles, o potser modestes, qui sap... per a mi, el que més s'escau, es pobres, però potser que sigui un reflex del meu estat d'ànim mes que altre cosa... qui sap... ara per ara fotografiar, millor o pitjor, es la teràpia que més m'ajuda.

Plantes pobres 2

Son tan pobres que els hi falta fins hi tot una mica de foco... segur que es un estat d'ànim!

Plantes pobres

Continua la serie de plantes pobres...

la hermosura de les petites coses...

Et trobarem a faltar

Ahir vam trobar mort el nostre gat. Es deia Dalton. El nom li va posar el meu fill, per allò del vestit ratllat de presidiari dels germans Dalton, ratllat com la seva pell de gat de taulada.
Dissabte a la tarda, ja no el vam veure, i diumenge, després de dinar vaig sortir a buscarlo pels terrats i taulades als que comunica la nostra terrassa. Era a 20 metres de casa.
A pesar de que era un gat enorme i fort, va estar sempre delicat de salut, sobretot els dos últims anys, que es va anar apagant com una espelma, però tot i això no sofria.
Va compartir amb nosaltres els seus 14 anys de vida, i el trobarem a faltar... et trobarem a faltar mixo...

La garsa del pantà...

Avui surto una mica del tema, però es que no estic inspirat per revelar prou bé el material que tinc pendent...
Així que aqui deixo la garsa del Pantà de Vallvidrera...

Una passejada hivernal

Quan em pesen els dies, quan les hores es fan molt llargues, pujo a Collserola a caminar, i a fer fotografia, no sempre es prou bona, no sempre paga la pena, però, es la medicina que millor em funciona, i a sobre es barata...

Font de la Salamandra... i el nom es justificat, ara no n'he vist cap, però si n'he vist en d'altres ocasions (sense la càmera, es clar)

El descans de l'Emperador

L'Ànax imperator, es segurament l'odonat més gran de casa nostra, te un vol espectacular i poderós...
Salve!!!

... per cert, el dissabte, es va realitzar una trobada de fotògrafs de paisatge organitzada per Celistia amb una assistència notable, i amb unes aportacions molt interessants!!!
Aquí deixo l'enllaç al reportatge que ha fet el company Martin Gallego, al seu magnífic blog.

L'aparellament dels striolatum...

Contemplant el paisatge

Avui no he sortit a fer fotos, avui hem sortit de rebaixes, i es clar, encara que sempre agafo una càmera, aquest sempre no inclou els dies de rebaixes. Així que no m'ha quedat mes remei que tirar del telèfon Mòbil!!!
Ben bé al mig de Barcelona, a la Avinguda Mistral, contemplant la gent passejant i mirant botigues, com un reietó damunt del seu pedestal.

Eclipse Eclipsat

La veritat es que els núvols han fet la guitza. Érem una bona colla tremolant de fred, al darrera dels nostres trípodes, i l'espectacle, ha quedat una mica deslluit.
Jo he intentat fer un Time Lapse, però res de res. Potser algun dels companys ha tret millors resultats (fins hi tot he vist una muntura equatorial en un trípode).

Bon Nadal a tot hom

"Por la boca muere el pez"

Quan passes moltes hores al costat d'una bassa buscant fotografiar algun odonat, també succeeixen altres coses al teu voltant, que per molt que no siguin de la teva especialitat (si és que en tinc alguna) sí que són de vegades autèntics espectacles, o si més no, interessants. Aquest és el cas de les fotos que porto avui.
En acostar-me a un antic safareig abandonat, em vaig trobar amb aquesta escena. A la serp, ja la coneixia d'altres ocasions en que la vaig veure nedant en l'aigua del safareig, o prenent el sol a les lloses a un pam de l'aigua. Pot ser que com ja som  amics, em va deixar aproximar i treure-li alguna foto. Però malgrat la nostra incipient amistat, al final va interrompre el seu dinar, i es va quedar immòbil i desconfiada al costat del seu mos .M'hauria agradat poder fotografiar tot el procés, però vaig preferir no molestar més (ja m'havia fet un gran regal), i me'n vaig anar de caça a altres basses. Vaig tornar hores més tard, i ja no estava ni el peix ni la serp ... bon profit!!!

Les darreres flors