Una passejada hivernal

Quan em pesen els dies, quan les hores es fan molt llargues, pujo a Collserola a caminar, i a fer fotografia, no sempre es prou bona, no sempre paga la pena, però, es la medicina que millor em funciona, i a sobre es barata...

Font de la Salamandra... i el nom es justificat, ara no n'he vist cap, però si n'he vist en d'altres ocasions (sense la càmera, es clar)

El descans de l'Emperador

L'Ànax imperator, es segurament l'odonat més gran de casa nostra, te un vol espectacular i poderós...
Salve!!!

... per cert, el dissabte, es va realitzar una trobada de fotògrafs de paisatge organitzada per Celistia amb una assistència notable, i amb unes aportacions molt interessants!!!
Aquí deixo l'enllaç al reportatge que ha fet el company Martin Gallego, al seu magnífic blog.

L'aparellament dels striolatum...

Contemplant el paisatge

Avui no he sortit a fer fotos, avui hem sortit de rebaixes, i es clar, encara que sempre agafo una càmera, aquest sempre no inclou els dies de rebaixes. Així que no m'ha quedat mes remei que tirar del telèfon Mòbil!!!
Ben bé al mig de Barcelona, a la Avinguda Mistral, contemplant la gent passejant i mirant botigues, com un reietó damunt del seu pedestal.

Eclipse Eclipsat

La veritat es que els núvols han fet la guitza. Érem una bona colla tremolant de fred, al darrera dels nostres trípodes, i l'espectacle, ha quedat una mica deslluit.
Jo he intentat fer un Time Lapse, però res de res. Potser algun dels companys ha tret millors resultats (fins hi tot he vist una muntura equatorial en un trípode).

Bon Nadal a tot hom

"Por la boca muere el pez"

Quan passes moltes hores al costat d'una bassa buscant fotografiar algun odonat, també succeeixen altres coses al teu voltant, que per molt que no siguin de la teva especialitat (si és que en tinc alguna) sí que són de vegades autèntics espectacles, o si més no, interessants. Aquest és el cas de les fotos que porto avui.
En acostar-me a un antic safareig abandonat, em vaig trobar amb aquesta escena. A la serp, ja la coneixia d'altres ocasions en que la vaig veure nedant en l'aigua del safareig, o prenent el sol a les lloses a un pam de l'aigua. Pot ser que com ja som  amics, em va deixar aproximar i treure-li alguna foto. Però malgrat la nostra incipient amistat, al final va interrompre el seu dinar, i es va quedar immòbil i desconfiada al costat del seu mos .M'hauria agradat poder fotografiar tot el procés, però vaig preferir no molestar més (ja m'havia fet un gran regal), i me'n vaig anar de caça a altres basses. Vaig tornar hores més tard, i ja no estava ni el peix ni la serp ... bon profit!!!

Les darreres flors

Resistència

 
Fa pocs dies, l'Iñaki Mezquita, comentava la resistència dels Sympetrum striolatums i de l'Aeshna Cyanea, després dels freds de primers de novembre.
Dilluns passat, questa femella de striolatum, encara volava, en solitari per damunt de la bassa cada dia més en la penombra, repetint sistemàticament els gestos de la posta, i sense cap mascle a la vista, com si maquinalment repetís allò pel que havia estat genèticament programada. Al final, esgotada, va caure a l'aigua, i després de una estona fent quelcom similar a nadar, es va apropar a una branca i va aconseguir sortir-se'n, encara que va mantenir l'extrem de l'abdomen en remull com si volgués continuar dipositant ous.
La branca era prou lluny com per que jo pogués intervenir, mes enllà de treure unes fotografies.
Va restar immòbil més de mitja hora, i quan ja creia que no es recuperaria, va aparèixer un mascle que li va buscar les pessigolles, i encara van intentar aparellar-se de nou, i es van refugiar entre uns matolls fora de la meva mirada. Al cap de pocs segons, en va sortir el mascle sol que després de un curt vol, es va quedar sobre una fulla, fins que van desaparèixer els darrers rajos de sol...
Avui, he sortit a passejar, sense cap idea de fer fotografies (de fet no he agafat ni tant sols la càmera), ja donava per descomptat que amb l'esgotament i el fred intens d'aquests dies, la parella de striolatums, i tots els seus congéneres, haurien deixat la bassa fins la propera primavera... però encara he pogut veure, qui sap si ara si, el darrer vol...

Els darrers vols...

Mentre aquest mascle de Sympetrum striolatum vola il·luminat pel sol, la bassa ja es en la penombra de la tardor

Vermell saturat

Aquí una mica més sobre el "Baró Roig", un preciós Crocothemis erythraea i sobre la saturació dels vermells en les càmeres digitals...
Gracies Dr. Frikosal
Per cert, normalment, els mascles, son vermells i les femelles son daurades. però en ocasions,  també poden ser vermelles, tot i així, aquest sembla un mascle.

70-300

Avui he venut el 70-300, per motius de feina, he de canviar tot l'equip.
Sols li desitjo a l'Enrique (el company que s'he l'ha quedat) que el disfruti tant com jo he disfrutat amb ell.

...a contrallum

Les parelles esgoten les darreres hores per tancar el cicle de la reproducció...
Els Sympetrum striolatum, fan la posta del ous en "tàndem", el mascle, després de fecundar la femella, la enganxa pel cap, i en ple vol la acompanya al seu territori, on ella, amb  repetits cops de cua, diposita els ous directament a l'aigua i entre la vegetació flotant (fixeu-vos en la goteta d'aigua a l'extrem de l'abdomen de la femella)

Contrast de colors...

Polyommatus icarus
una petita papallona sobre les flors,,,