Orthetrum cancellatum, aquesta si va ser una emergència reixida!!

Si, fa uns dies vaig pujar les imatges de una "emergència" fallida, però aquesta vegada, la femella de Orthetrum cancellatum, ha eixit amb tot el seu esplendor...

Monsieur Crocó

Mascle de Crocothemis erythraea, els primers de la temporada

de la vida i la mort

Aquests dies he vist alguns Orthetrun cancellatum emprendre el seu primer vol després de l'emergència (no he tingut la sort de veure'ls emergir), un vol maldestre des de les herbes properes a l'aigua fins als matolls on maduraran al sol. Però ahir, quan ja marxava, entre la mala herba, vaig escoltar aquest batec d'ales tan característic ... em vaig acostar i vaig veure aquesta femella que intentava desplegar les seves ales inútilment, almenys dos d'elles, estaven molt danyades i l'hemolimfa que omple les venación de les ales, s'havia escampat en part.
Li vaig acostar un pal per treure d'entre la mala herba (segurament la responsable que no pogués estendre correctament les ales) i li vaig fer tot el que vaig poder i se'm va acudir per intentar recuperar la seva mobilitat alar, li vaig fer batre les ales, les vaig estirar suaument perquè adoptessin la seva posició correcta, però crec que tot va ser en va.
Al final la vaig deixar en una branca al sol, i protegida del vent batent les seves ales deteriorades ...
Diuen que un 30% dels odonats no sobreviuen a aquest petit trànsit que és l'emergència, però és que aquesta ja ho tenia tot fet ... Així és la vida i la natura ...
Aquesta mateixa imatge la he publicat a FotoNatura, però  amb una mica més d'exposició. Era un matí de maig cap a les 3 de la tarda, i amb un sol més propi de juliol que de primavera. El meu cervell, va enregistrar la imatge com la he pujat a FN, però alguns comentaris aconsellen baixar la lluminositat, i he re-processat la imatge... ara podeu triar i remenar!!!

"Bajo en verde..." Gottlob Frick, O Isis und Osiris, Die Zauberflöte

es que avui es dia de òpera... i si no, cliqueu aquí!!!

Una "reineta" (Hyla meridionalis) prenent el sol confosa amb la vegetació de ribera...

El seu cos presenta un aspecte gomós ja que té la pell molt llisa i brillant de color verd clar, i poden presentar tons groguencs o bruns. S'observa una ratlla negra que va des dels orificis nasals, passant pels ulls, fins a les aixelles de les potes davanteres. Per sota és de to blanquinós. Posseeix unes llargues potes amb ventoses a la punta dels dits que li donen la capacitat de grimpar amb facilitat per la vegetació, o branques dels arbustos que troba en el seu hàbitat, per la qual cosa és una granota arborícola. Els seus ulls són sortints i de pupil·la horitzontal.

Femella de Anax imperator i Ischnura elegans ovopositan en tàndem

CuUcuuuu... tu que hi fas aquí?

Això es el que sembla dir aquest mascle de Ischnura elegans, amagat darrera la flor...

Cordulegaster boltonii

Segurament es l'animal que més s'assembla a un taxi de Barcelona...
Habita en rierols de corrents ràpides, on patrulla contínuament, protegint el seu territori

Els primers Anax emprenen el vol

La primavera la sang altera...

Doncs si, arriba la primavera i les hormones es disparen!!!
una parelleta de Ischnura elegans procreant...
Aquí una mostra més de que la primavera la sang altera... al blog de l'amic Paco Amor

Bellesa efímera

MOLT LLUNY D’AQUÍ


Sé una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta,
on els anys d’alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit.

L’Orient hi deixà la seva sang de roses,
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d’un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d’hivern.

Als seus vells carrerons, plens de fervor, arriba
jo no sé de quins segles un gris d’amor i encens;
el so de les campanes hi té una ànima viva
i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.

Allí, més bells encara que els parcs en primavera,
els camps humils i alegres s’obren al capaltard;
en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciència del mar.

Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aquells camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.


Màrius Torres
12 juny 1939

CROACK...!!!

Serà un Príncep? per si de cas no li he fet cap petó, que si després no es el meu tipus...

Invasors!!!

Aquest any el pantà de Vallvidrera es ple de tortugues. La primera i la segona foto, son de "tortugues de florida" encara que no se exactament si de la mateixa espècie (crec que hi ha almenys dos espècies diferents) encara que pel que fa al cas, es intranscendent, les dues son espècies invasores que malmeten el medi, i que sobretot, foragiten la tortuga autòctona. La tercera, no en tinc ni idea... però sembla diferent.
En tot cas, ara que Collserola es un Parc Natural, la cosa segueix igual. Cap cartell indica a la gent que es perjudicial "alliberar" les seves tortugues, cap actuació per retirar-les del pantà... això si, segueixen apareixent pistes noves, cada dia hi ha mes asfalt, i la culpa sempre, es dels ciclistes.

La flor de la borratja o Borrago officinalis

És una planta herbàcia anual que presenta una altura que oscil·la entre els 30-60 cm d'alt. Coberta de pèls erectes; fulles ovals, aspres al tacte. Té flors de color blau, viu, molt obertes, en forma d'estrella; del centre de la corol·la surten les antenes d'un color groc fosc.
més informació aquí

Ja son aqui!!!

Ja han arribat els primers odonats, encara que de fet aquests no van marxar, es tracta de la espècie Sympecma fusca, que es la única especie europea que hiberna, s'amaga entre la fullaraca per esperar que torni el bon temps.