Al final cadascun va anar pel seu compte:
La femella a la platja a prendre el sol...
i el mascle a la muntanya a prendre la fresca...
això si, primer es va menjar un pinxo de mosquit ibèric!!!
divendres, 29 de juliol del 2011
Calopteryx haemorrhoidalis mascle (fosc) i femella (clar)
Etiquetes de comentaris:
Calopteryx haemorrhoidalis,
Invertebrats,
Odonata,
Tamron 70-200
divendres, 22 de juliol del 2011
Mar!!! no, Muntanya!!!!
Semblen un matrimoni discutint per les vacances...
Calopteryx haemorrhoidalis mascle (fosc) i femella (clar)
Etiquetes de comentaris:
Calopteryx haemorrhoidalis,
Invertebrats,
Odonata,
Tamron 70-200
dimecres, 20 de juliol del 2011
Vestida de cerimònia!!!!
Doncs si, aquesta joia es va "colar" a la cerimònia de casament de una cosina. I entre foto i foto dels nuvis... foto de libèl·lula!!!
Es una femella de Sympetrum fonscolombii, i encara que es comuna a Collserola, la foto es feta al jardí on es va celebrar el casament, a Zaragoza.
Felicitats María i Jesús!!!
Etiquetes de comentaris:
Invertebrats,
Odonata,
Sympetrum fonscolombii,
Tamron 70-200
dijous, 14 de juliol del 2011
Sympetrum fonscolombii mascle
Etiquetes de comentaris:
Canon 100 macro,
Invertebrats,
Odonata,
Sympetrum fonscolombii
divendres, 8 de juliol del 2011
Sympetrum fonscolombii aparellant-se
En ocasions, aconseguir una fotografia com aquesta es quasi impossible, si enfoquem al mascle, la femella surt desenfocada, i a l'inrevés.
Jo faig servir una tècnica, que encara que no es perfecte, en ocasions ens pot ser útil.
Prenem dues fotografies iguals, però variant l'enfoc, la primera enfocant els ulls de la femella, la segona enfocant els del mascle...
Encara que jo habitualment treballo sota LINUX i uso com a editor de imatges el GIMP, he fet aquesta mica de tutorial amb CS4 (que per suposat amb GIMP també es possible) com a concessió al públic :-P
Revelem les dues fotografies igual es clar, i les apilem com a capes en la mateixa imatge. Encara que treballem amb trípode, es possible que les dues imatges no coincideixin exactament, i ens calgui ajustar-les manualment.
Crearem una mascara de capa en la capa superior.
Tria l'eina de degradat i tria la opció de color frontal (negre) a transparent
S'aplica el degradat sobre la mascara de manera que et protegeixi la part enfocada del la capa superior, i et deixi transparent la resta transparent, de forma que es vegi la part enfocada de la capa inferior.
i ja tenim la imatge enfocada a tot arreu.
Si voleu veure la diferència sols cal que oculteu la capa superior i veureu el canvi.
ara ja sols cal acoblar i fer els darrers ajustos de color enfoc, etc...
Espero que sigui d'alguna utilitat.
Jo faig servir una tècnica, que encara que no es perfecte, en ocasions ens pot ser útil.
Prenem dues fotografies iguals, però variant l'enfoc, la primera enfocant els ulls de la femella, la segona enfocant els del mascle...
Encara que jo habitualment treballo sota LINUX i uso com a editor de imatges el GIMP, he fet aquesta mica de tutorial amb CS4 (que per suposat amb GIMP també es possible) com a concessió al públic :-P
Revelem les dues fotografies igual es clar, i les apilem com a capes en la mateixa imatge. Encara que treballem amb trípode, es possible que les dues imatges no coincideixin exactament, i ens calgui ajustar-les manualment.
Crearem una mascara de capa en la capa superior.
Tria l'eina de degradat i tria la opció de color frontal (negre) a transparent
S'aplica el degradat sobre la mascara de manera que et protegeixi la part enfocada del la capa superior, i et deixi transparent la resta transparent, de forma que es vegi la part enfocada de la capa inferior.
i ja tenim la imatge enfocada a tot arreu.
Si voleu veure la diferència sols cal que oculteu la capa superior i veureu el canvi.
ara ja sols cal acoblar i fer els darrers ajustos de color enfoc, etc...
Espero que sigui d'alguna utilitat.
Etiquetes de comentaris:
Invertebrats,
Odonata,
Sympetrum fonscolombii,
Tamron 70-200,
Tècnica
diumenge, 3 de juliol del 2011
La porta del cel
Hem estat uns dies fora amb uns amics, caminant per la muntanya, fent allò que ara en diuen trekking.
5 dies fent "La Porta del Cel" nom molt poètic per a un recorregut meravellós, i a la vegada dur físicament.
El temps, fantàstic, i els refugis perfectes, a l'alçada del recorregut.
Pel que fa a les fotos, no gran cosa, per qüestió de pes i de temps per fotografiar, en lloc de la reflex vaig dur la Lúmix TZ6, que està molt bé, però ara enyoro la qualitat de la càmera gran...
Etiquetes de comentaris:
la porta del cel
dijous, 23 de juny del 2011
Cópula de Pyrrhosoma nymphula
El mascle, subjecta a la femella per la nuca, en la clàsica posició de tàndem, i recarrega l'òrgan sexual secundari...
El gonòpor de la femella busca l'organ sexual secundari del mascle per fertilitzar els ous
Un cop fertilitzars el ous, mascle i femella en tàndem, comencen la ovoposició
Etiquetes de comentaris:
Invertebrats,
Odonata,
Pyrrhosoma nymphula,
Tamron 70-200
dimarts, 21 de juny del 2011
tot un classic
Crec que no hi ha al mon ningú que amb una càmera a la ma, ha resistit la temptació de fotografiar-los... jo he resistit tot un any, i no serà que no els ha vist vegades. Però al final he caigut.
Encara que no es el meu tipus de fotografia, m'ha agradat la llum... ara que potser la pregunta seria si tinc algun estil de fotografia...
Encara que no es el meu tipus de fotografia, m'ha agradat la llum... ara que potser la pregunta seria si tinc algun estil de fotografia...
Etiquetes de comentaris:
aus,
Fauna,
Tamron 70-200,
varis
divendres, 17 de juny del 2011
Gonepteryx rhamni
o pot ser una Gonepteryx rhamni???
bé, al final no es una cleòpatra, es una rhamni...
no en se prou!!!
bé, al final no es una cleòpatra, es una rhamni...
no en se prou!!!
Etiquetes de comentaris:
Gonepteryx rhamni,
Invertebrats,
Tamron 70-200
dilluns, 13 de juny del 2011
Ischnura... elegans... mascles
Etiquetes de comentaris:
Canon 100 macro,
Invertebrats,
ischnura elegans,
Odonata,
Tamron 70-200
dimecres, 8 de juny del 2011
LAS MOSCAS
Vosotras, las familiares, inevitables golosas, vosotras, moscas vulgares, me evocáis todas las cosas. ¡Oh, viejas moscas voraces como abejas en abril, viejas moscas pertinaces sobre mi calva infantil! ¡Moscas del primer hastío en el salón familiar, las claras tardes de estío en que yo empecé a soñar! Y en la aborrecida escuela, raudas moscas divertidas, perseguidas por amor de lo que vuela, —que todo es volar— sonoras, rebotando en los cristales en los días otoñales... Moscas de todas las horas, | de infancia y adolescencia, de mi juventud dorada; de esta segunda inocencia, que da en no creer en nada, de siempre... Moscas vulgares, que de puro familiares no tendréis digno cantor: yo sé que os habéis posado sobre el juguete encantado, sobre el librote cerrado, sobre la carta de amor, sobre los párpados yertos de los muertos. Inevitables golosas, que ni labráis como abejas, ni brilláis cual mariposas; pequeñitas, revoltosas, vosotras, amigas viejas, me evocáis todas las cosas. Antonio Machado, Soledades. (1907) |
Etiquetes de comentaris:
Invertebrats,
mosca,
Tamron 70-200
dissabte, 4 de juny del 2011
Verde que te quiero verde
Verde que te quiero verde. Verde viento. Verdes ramas. El barco sobre la mar y el caballo en la montaña. Con la sombra en la cintura ella sueña en su baranda, verde carne, pelo verde, con ojos de fría plata. Verde que te quiero verde. Bajo la luna gitana, las cosas le están mirando y ella no puede mirarlas. Verde que te quiero verde. Grandes estrellas de escarcha, vienen con el pez de sombra que abre el camino del alba. La higuera frota su viento con la lija de sus ramas, y el monte, gato garduño, eriza sus pitas agrias. ¿Pero quién vendrá? ¿Y por dónde...? Ella sigue en su baranda, verde carne, pelo verde, soñando en la mar amarga. Compadre, quiero cambiar mi caballo por su casa, mi montura por su espejo, mi cuchillo por su manta. Compadre, vengo sangrando, desde los montes de Cabra. Si yo pudiera, mocito, ese trato se cerraba. Pero yo ya no soy yo, ni mi casa es ya mi casa. Compadre, quiero morir decentemente en mi cama. De acero, si puede ser, con las sábanas de holanda. ¿No ves la herida que tengo desde el pecho a la garganta? Trescientas rosas morenas lleva tu pechera blanca. Tu sangre rezuma y huele alrededor de tu faja. Pero yo ya no soy yo, ni mi casa es ya mi casa. Dejadme subir al menos hasta las altas barandas, dejadme subir, dejadme, hasta las verdes barandas. Barandales de la luna por donde retumba el agua. | Ya suben los dos compadres hacia las altas barandas. Dejando un rastro de sangre. Dejando un rastro de lágrimas. Temblaban en los tejados farolillos de hojalata. Mil panderos de cristal, herían la madrugada. Verde que te quiero verde, verde viento, verdes ramas. Los dos compadres subieron. El largo viento, dejaba en la boca un raro gusto de hiel, de menta y de albahaca. ¡Compadre! ¿Dónde está, dime? ¿Dónde está mi niña amarga? ¡Cuántas veces te esperó! ¡Cuántas veces te esperara, cara fresca, negro pelo, en esta verde baranda! Sobre el rostro del aljibe se mecía la gitana. Verde carne, pelo verde, con ojos de fría plata. Un carámbano de luna la sostiene sobre el agua. La noche su puso íntima como una pequeña plaza. Guardias civiles borrachos, en la puerta golpeaban. Verde que te quiero verde. Verde viento. Verdes ramas. El barco sobre la mar. Y el caballo en la montaña. Federico García Lorca 2 de agosto de 1924 |
Etiquetes de comentaris:
Invertebrats,
mosca,
Tamron 70-200
dimecres, 1 de juny del 2011
dilluns, 30 de maig del 2011
Orthetrum cancellatum, aquesta si va ser una emergència reixida!!
Si, fa uns dies vaig pujar les imatges de una "emergència" fallida, però aquesta vegada, la femella de Orthetrum cancellatum, ha eixit amb tot el seu esplendor...
Etiquetes de comentaris:
Invertebrats,
Odonata,
Orthetrum cancellatum,
Tamron 70-200
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


























