Era un dia d'agost, al bell mig del pont de Santa Maria. La família era de vacances a la platja, però jo no feia pont. Arribo a casa, i en sortir al terrat, escolto uns miols. Penso en el Dalton, el nostre gat, però no es ell, ell està al terrat del costat mirant-me... segueixo buscant, i al final la descobreixo en un forat al terrat del costat del nostre. Am una corda li baixo una cistella amb menjar, ella, afamada, puja a la cistella i en un moment la tinc a casa.
Te al voltant de tres mesos, ben segur la seva mare l'ha deslletada fa molt poc, i durant la violenta tempesta de la nit anterior, s'ha extraviat fins a caure en el forat on la he trobat.
...d'això ja fa 12 anys, i aquest matí ens ha deixat,
ara reposa al costat de'n Dalton, el seu company de tants anys. Un matí esplèndid, i unes vistes privilegiades, no han impedit la humitat als ulls.
