Resistència

 
Fa pocs dies, l'Iñaki Mezquita, comentava la resistència dels Sympetrum striolatums i de l'Aeshna Cyanea, després dels freds de primers de novembre.
Dilluns passat, questa femella de striolatum, encara volava, en solitari per damunt de la bassa cada dia més en la penombra, repetint sistemàticament els gestos de la posta, i sense cap mascle a la vista, com si maquinalment repetís allò pel que havia estat genèticament programada. Al final, esgotada, va caure a l'aigua, i després de una estona fent quelcom similar a nadar, es va apropar a una branca i va aconseguir sortir-se'n, encara que va mantenir l'extrem de l'abdomen en remull com si volgués continuar dipositant ous.
La branca era prou lluny com per que jo pogués intervenir, mes enllà de treure unes fotografies.
Va restar immòbil més de mitja hora, i quan ja creia que no es recuperaria, va aparèixer un mascle que li va buscar les pessigolles, i encara van intentar aparellar-se de nou, i es van refugiar entre uns matolls fora de la meva mirada. Al cap de pocs segons, en va sortir el mascle sol que després de un curt vol, es va quedar sobre una fulla, fins que van desaparèixer els darrers rajos de sol...
Avui, he sortit a passejar, sense cap idea de fer fotografies (de fet no he agafat ni tant sols la càmera), ja donava per descomptat que amb l'esgotament i el fred intens d'aquests dies, la parella de striolatums, i tots els seus congéneres, haurien deixat la bassa fins la propera primavera... però encara he pogut veure, qui sap si ara si, el darrer vol...