Quan passes moltes hores al costat d'una bassa buscant fotografiar algun odonat, també succeeixen altres coses al teu voltant, que per molt que no siguin de la teva especialitat (si és que en tinc alguna) sí que són de vegades autèntics espectacles, o si més no, interessants. Aquest és el cas de les fotos que porto avui.
En acostar-me a un antic safareig abandonat, em vaig trobar amb aquesta escena. A la serp, ja la coneixia d'altres ocasions en que la vaig veure nedant en l'aigua del safareig, o prenent el sol a les lloses a un pam de l'aigua. Pot ser que com ja som amics, em va deixar aproximar i treure-li alguna foto. Però malgrat la nostra incipient amistat, al final va interrompre el seu dinar, i es va quedar immòbil i desconfiada al costat del seu mos .M'hauria agradat poder fotografiar tot el procés, però vaig preferir no molestar més (ja m'havia fet un gran regal), i me'n vaig anar de caça a altres basses. Vaig tornar hores més tard, i ja no estava ni el peix ni la serp ... bon profit!!!
Creo que es una actitud, la tuya, que debería ser tomada en cuenta por quienes son capaces de hacer la vida imposible a un animal (incluída, la persona) con tal de obtener "una buena foto".
ResponEliminaParece que la serpiente pensó, acertadamente, que si decidía tragar el pez, su estado de plenitud le habría dejado a merced de ti (enemigo en potencia).
Aplausos, Albert, porque creo que así se hace, tal y como lo cuentas.
Enhorabuena por las tomas. Envidiables.
Gracias.
Guau...bona descripció.Salutacions
ResponEliminaBona mostra de respecte. I molt bon color.
ResponElimina