dimecres, 20 d’abril de 2011

Bellesa efímera




MOLT LLUNY D’AQUÍ


Sé una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta,
on els anys d’alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit.

L’Orient hi deixà la seva sang de roses,
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d’un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d’hivern.

Als seus vells carrerons, plens de fervor, arriba
jo no sé de quins segles un gris d’amor i encens;
el so de les campanes hi té una ànima viva
i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.

Allí, més bells encara que els parcs en primavera,
els camps humils i alegres s’obren al capaltard;
en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciència del mar.

Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aquells camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.


Màrius Torres
12 juny 1939

6 comentaris:

  1. Hola company... fotos que toquen en aquesta època de l'any... pura vida. Maques paraules, maquísimes fotos, albert.
    Coneixes el PHOTIVO?? l'acabo de descubrir brutal!...
    es veu molt potent, moltísim. Però em sembla que no està en cristià ¿??? S'està posant interessant el tema del rawelat en linux.

    ResponElimina
  2. Precioses, m'encanten.
    Salutacions.

    ResponElimina
  3. Felicitats, amic!
    Quería que supieras que me gustan tu nuevo Blog y las deliciosas imágenes que lo ilustran... y aunque no sé catalán... el poema me ha llegado dulcemente al corazón.

    ResponElimina
  4. Pero las emociones que procuran te alimentan para toda la vida.

    Gracias por la serie.

    ResponElimina
  5. Vaya, una serie de preciosidades !!!

    ResponElimina