dilluns, 23 de maig de 2011

de la vida i la mort




Aquests dies he vist alguns Orthetrun cancellatum emprendre el seu primer vol després de l'emergència (no he tingut la sort de veure'ls emergir), un vol maldestre des de les herbes properes a l'aigua fins als matolls on maduraran al sol. Però ahir, quan ja marxava, entre la mala herba, vaig escoltar aquest batec d'ales tan característic ... em vaig acostar i vaig veure aquesta femella que intentava desplegar les seves ales inútilment, almenys dos d'elles, estaven molt danyades i l'hemolimfa que omple les venación de les ales, s'havia escampat en part.
Li vaig acostar un pal per treure d'entre la mala herba (segurament la responsable que no pogués estendre correctament les ales) i li vaig fer tot el que vaig poder i se'm va acudir per intentar recuperar la seva mobilitat alar, li vaig fer batre les ales, les vaig estirar suaument perquè adoptessin la seva posició correcta, però crec que tot va ser en va.
Al final la vaig deixar en una branca al sol, i protegida del vent batent les seves ales deteriorades ...
Diuen que un 30% dels odonats no sobreviuen a aquest petit trànsit que és l'emergència, però és que aquesta ja ho tenia tot fet ... Així és la vida i la natura ...
Aquesta mateixa imatge la he publicat a FotoNatura, però  amb una mica més d'exposició. Era un matí de maig cap a les 3 de la tarda, i amb un sol més propi de juliol que de primavera. El meu cervell, va enregistrar la imatge com la he pujat a FN, però alguns comentaris aconsellen baixar la lluminositat, i he re-processat la imatge... ara podeu triar i remenar!!!

1 comentari:

  1. Creo que fue el sábado, Albert, cuando encontré una Zeryithia rumina, aparentemente muerta, y sobre una flor de cantueso.
    Fotografié el, para mi, desagradable espectáculo: alas muy dañadas y sin color, como comidas por el sol; oruga exangüe... Lamentable.
    Pero se movió. No sé cuántas horas, tal vez dos, tres días, llevaría allí agonizando. Intenté ponerme en su lugar, y para comprender si estaba sufriendo o no. Nunca lo sabré.

    ResponElimina