divendres, 8 d’agost de 2014

Simfonia en verd


No deixa de sorprendre, que amb els anys, aprens a "veure" coses que ni tant sols imaginaves que hi eren, i es clar, també aprens a "mirar" que no es ben bé el mateix...

1 comentari:

  1. Ben cert el que dius, Albert. Qualsevol pintor -els fotògrafs ho sou- ho subscriuria.
    Bella simfonia , que goso definir més de tonalitat: verd bemoll major.

    ResponElimina