La primavera la sang altera...

Doncs si, arriba la primavera i les hormones es disparen!!!
una parelleta de Ischnura elegans procreant...
Aquí una mostra més de que la primavera la sang altera... al blog de l'amic Paco Amor

Bellesa efímera

MOLT LLUNY D’AQUÍ


Sé una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta,
on els anys d’alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit.

L’Orient hi deixà la seva sang de roses,
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d’un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d’hivern.

Als seus vells carrerons, plens de fervor, arriba
jo no sé de quins segles un gris d’amor i encens;
el so de les campanes hi té una ànima viva
i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.

Allí, més bells encara que els parcs en primavera,
els camps humils i alegres s’obren al capaltard;
en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciència del mar.

Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aquells camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.


Màrius Torres
12 juny 1939

CROACK...!!!

Serà un Príncep? per si de cas no li he fet cap petó, que si després no es el meu tipus...

Invasors!!!

Aquest any el pantà de Vallvidrera es ple de tortugues. La primera i la segona foto, son de "tortugues de florida" encara que no se exactament si de la mateixa espècie (crec que hi ha almenys dos espècies diferents) encara que pel que fa al cas, es intranscendent, les dues son espècies invasores que malmeten el medi, i que sobretot, foragiten la tortuga autòctona. La tercera, no en tinc ni idea... però sembla diferent.
En tot cas, ara que Collserola es un Parc Natural, la cosa segueix igual. Cap cartell indica a la gent que es perjudicial "alliberar" les seves tortugues, cap actuació per retirar-les del pantà... això si, segueixen apareixent pistes noves, cada dia hi ha mes asfalt, i la culpa sempre, es dels ciclistes.

La flor de la borratja o Borrago officinalis

És una planta herbàcia anual que presenta una altura que oscil·la entre els 30-60 cm d'alt. Coberta de pèls erectes; fulles ovals, aspres al tacte. Té flors de color blau, viu, molt obertes, en forma d'estrella; del centre de la corol·la surten les antenes d'un color groc fosc.
més informació aquí

Ja son aqui!!!

Ja han arribat els primers odonats, encara que de fet aquests no van marxar, es tracta de la espècie Sympecma fusca, que es la única especie europea que hiberna, s'amaga entre la fullaraca per esperar que torni el bon temps.

Pintures de guerra

Ja es primavera al Corte Inglès

I segurament elles sobreviuran a la radioactivitat  i a la nostra estupidesa. I segurament nosaltres no

Plantes pobres 4

Plantes pobres 3

Podríem parlar estona sobre si pobres o senzilles, o potser modestes, qui sap... per a mi, el que més s'escau, es pobres, però potser que sigui un reflex del meu estat d'ànim mes que altre cosa... qui sap... ara per ara fotografiar, millor o pitjor, es la teràpia que més m'ajuda.

Plantes pobres 2

Son tan pobres que els hi falta fins hi tot una mica de foco... segur que es un estat d'ànim!

Plantes pobres

Continua la serie de plantes pobres...

la hermosura de les petites coses...

Et trobarem a faltar

Ahir vam trobar mort el nostre gat. Es deia Dalton. El nom li va posar el meu fill, per allò del vestit ratllat de presidiari dels germans Dalton, ratllat com la seva pell de gat de taulada.
Dissabte a la tarda, ja no el vam veure, i diumenge, després de dinar vaig sortir a buscarlo pels terrats i taulades als que comunica la nostra terrassa. Era a 20 metres de casa.
A pesar de que era un gat enorme i fort, va estar sempre delicat de salut, sobretot els dos últims anys, que es va anar apagant com una espelma, però tot i això no sofria.
Va compartir amb nosaltres els seus 14 anys de vida, i el trobarem a faltar... et trobarem a faltar mixo...